divendres, 30 de març del 2012

RUN-RUN



Els gats fan run-run quan estan contents, quan es troben a gust i per mostrar afecte.


La meva conciència també fa run-run, però el motiu és ben diferent: incomoditat.
I per més voltes que li dono, per més que analitzo el meu comportament en certes situacions, no veig el perquè d’aquest malestar petit i punyent, com quan portes una pedra a la sabata. Potser és la molesta sensació de no haver tancat el cercle. Necessito acabar bé tot el que començo, però... què es fa quan ensopegues amb persones que, en el fons, el que volen és complicar-ho tot?


"... y yo no se que tengo que hacer
para poder verme el cuerpo por dentro
adivinar mi forma de ser
la fuente que da los remordimientos" (Run run, Estopa)

 
Em pregunto si, treient la mala bava en el moment just, m'estalviaria aquesta punyetera pedra a la sabata. La prudència em fa allunyar-me sense soroll.

I si fos por?

LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"Me sorprende la capacidad prácticamente infinita del ser humano para superar la desgracia, adaptarse a ella, y la capacidad casi infinita del hombre y la mujer para diseñar el futuro, para imaginar lo que ha de ser; y para las dos cosas se necesita la inteligencia emocional, que es el entusiasmo. Sin entusiasmo, no hay ciencia ni avance posible"
(Joaquim Fuster)

divendres, 23 de març del 2012

REVOLUCIÓ PACÍFICA



Para poder cambiar el mundo, hay que criar bien desde la cuna” (Laura Gutman)

Des del primer moment que vaig ser mare, m’irritaven bastant les sentències de persones més experimentades en el tema, com ara:


- “Ves en compte, que si l’agafes molt en braços s’acostumarà”
Mai faig fer cas d’aquesta estupidesa.

- “T’està prenent el pèl…”
Un nadó de dies li pot “prendre el pèl” a un adult???? Potser és l'adult qui s'ho hauria de fer mirar...

- “Si no menja és perquè et vol manipular”
O perquè li estic transmetent la meva angoixa envers el menjar, no et fot…

Malgrat no fer gaire cas del que em deien, la veritat és que la primera vegada vaig pagar la “novatada”: depressió post-part, sensació de no existir, angoixa vital, por al futur… Fins fa ben poc, no he entés que estava atrapada en la meva propia ombra maternal, el pànic que et paral•itza davant d’una situació nova, però que ja havia viscut com a nadó, amb tots els ets i uts i l’angoixa vital que llavors patien els meus propis pares envers la meva petita existència.

Des del primer moment, absorbim totes les mancances, dubtes i pors dels adults que ens estan criant. Em va passar exactament el mateix quan vaig ser mare, però sempre alguna cosa dins meu em deia que havia de viure l’experiència d’una altra manera: els fills són per gaudir-los, no per agobiar-se ni agobiar-los a ells.

En un món com el que ens ha tocat viure, ple d'accions covardes, corruptes, oportunistes i fatxendes, no ens queda altra remei que fer la revolució des de casa nostra, pacíficament i plenament conscients que el futur està en mans dels que ara són els nostres fills. És responsabilitat nostra que siguin persones fortes i bones. I amb tot el que implica la bondat i la fortalesa, n'hi ha prou, no cal res més.

"Hacemos la revolución cada mañana cuando despertamos sudando envueltas en el cuerpo del niño pequeño. Cuando la divinidad femenina se hace presente a través del alimento que ofrecemos. Cuando organizamos los rituales familiares de comida, baño, limpieza, orden, palabras, explicaciones, verdades nombradas, diálogos abiertos, comprensiones compartidas y sueños soñados. Cuando somos anfitrionas de las celebraciones. Cuando cada día compartido y cada noche de descanso hacen parte de la nutrición afectiva. Cuando brindamos porque estamos vivos. Cuando el poder susurrante del agua nos adormece, y el poder hipnótico del fuego nos vitaliza.

Las madres hacemos la revolución cuando recuperamos nuestros rituales ancestrales, cuando defendemos los espacios íntimos, cuando hacemos silencio, cuando recordamos que somos la Tierra y que somos el Cosmos. Cambiamos el mundo cuando conservamos el valor sagrado que tienen los pequeños actos de intercambio humano" (La revolución de las madres, Laura Gutman)

LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"Cuando somos capaces de conocernos a nosotros mismos, rara vez nos equivocamos sobre nuestro destino" (Germaine Stael)





dimarts, 20 de març del 2012

WALKING IN THE MOON


Teníem onze anys i compartíem taula a classe amb dues companyes més.

Volíem ser astronautes, totes dues.
Ens imaginàvem grans, independents, madures, treballant.
Però, sobretot, preparant-nos per anar a la Lluna.

I escrivíem un llibre cadascuna, plasmant com ens imaginàvem aquest futur.

Teníem onze anys i cap d’aquests somnis descabellats ens impedien de fer la nostra vida de nenes.
Estudiàvem, jugàvem, rèiem moltíssim.
Llegíem tot el que trobàvem d’Astronomia.
Com haguéssim gaudit d’internet i de totes les finestres que t’obre al món.

Els anys anaven passant...

Compartíem un sentit de l’humor molt semblant: ens feien riure les mateixes coses.
Quantes tardes d’hivern gravant cançons dels Beatles...
Quantes estones mortes a l’institut, rient amb les tires de la Mafalda...
La nostra era una amistat lliure, sense complicacions, sense retrets, sense obligacions. Però...

Els anys anaven passant...

Algunes amistats paral•leles ens van començar a allunyar.
I els anys.
I la manera de madurar.
Vàrem agafar camins una mica diferents.

Fa uns anys ens vàrem trobar en un d’aquests clàssics sopars d’ex-alumnes.
Quatre paraules, una foto de grup, un parell de xerrades per telèfon i ja està.

El nostre present, les nostres vides actuals, tenen més en comú del que ens podríem pensar: hem format una família, treballem i, ben segur, tenim problemes i inquietuds gairebé idèntics. Però, ja està. I és millor així, ho sé.

Teníem onze anys, volíem ser astronautes i cadascuna escrivia la seva pròpia novel•la en una llibreta d’espiral.
Per part meva, mai la vaig acabar. La llibreta va quedar amb un munt de fulls en blanc.

Per part seva, no ho sé. Només vàrem creuar quatre paraules, i ja està.

“Pasos de gigante son los que toman
Caminando en la luna
Espero que mis piernas no se rompan
Caminando en la luna “
(Walking in the moon, Sting)

Fa pocs dies, hi vaig somiar: estàvem distants, incòmodes i una amiga seva em feia uns quants retrets sense solta ni volta.
Em va recordar molt els darrers dies de la nostra amistat. Em vaig despertar amb un sentiment de recança. Però, llavors, vaig recordar la frase de George Sand: "El record és el perfum de l'ànima".
I em van venir al cap els nostres onze anys.


LA BONA NOTÍCIA DEL DIA
"Cuando cambias tu manera de mirar a las cosas, las cosas a las que miras cambian"
(Wayne Dyer)

divendres, 16 de març del 2012

LES LLAMINADURES DE LA VIDA


"EL VALIOSO TIEMPO DE LOS MADUROS

Conté mis años y descubrí,
que tengo menos tiempo
para vivir de aquí en adelante,
que el que viví hasta ahora....

Me siento como aquel chico
que ganó un paquete de golosinas:
las primeras las comió con agrado,
pero, cuando percibió que quedaban pocas,
comenzó a saborearlas profundamente..

Ya no tengo tiempo para reuniones interminables,
donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos,
sabiendo que no se va a lograr nada.

Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas
que, a pesar de su edad cronológica,no han crecido.

Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.

No quiero estar en reuniones
donde desfilan egos inflados.

No tolero a maniobreros y ventajeros.

Me molestan los envidiosos,
que tratan de desacreditar a los más capaces,
para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.

Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo.

Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos.
Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.

Quiero la esencia,
mi alma tiene prisa...

Sin muchas golosinas en el paquete...

Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.
Que sepa reír, de sus errores.
Que no se envanezca con sus triunfos.
Que no se considere electa, antes de hora.
Que no huya, de sus responsabilidades.
Que defienda, la dignidad humana.
Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.

Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.

Quiero rodearme de gente,
que sepa tocar el corazón de las personas…

Gente a quien los golpes duros de la vida,
le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.

Sí… tengo prisa…
por vivir con la intensidad,
que sólo la madurez puede dar.

Pretendo no desperdiciar
parte alguna de las golosinas que me quedan…
Estoy seguro que serán más exquisitas, que las que hasta ahora he comido.

Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia.

Espero que la tuya sea la misma,
porque de cualquier manera llegarás..."
(Mario Andrade)

 
LES BONES NOTÍCIES DEL DIA:
 
"Cada dia de tu vida es tu vida entera" (Eva Juan) (Del post "Els regals del present")
“Si no deseas mucho hasta las cosas pequeñas te parecerán grandes“ (Platón)

"El arte de ser sabio es el arte de saber cuando ignorar las cosas" (William James)


Estic aprenent a gaudir de les llaminadures que encara em queden




































dijous, 15 de març del 2012

84



"CONTRA LA CRISIS, CONSUME PRODUCTOS ESPAÑOLES (CÓDIGO 84 = ESPAÑA)"  





LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"No imagináis el cambio económico que sería para España que realmente consumiéramos principalmente alimentos y artículos de aquí, de la gente que trabaja aquí y vé como se importan productos extranjeros a bajo coste... para que mucha de la gente de aquí se arruíne.

Mira la etiqueta: ESPAÑA se escribe con 84 al principio.

 
El Fondo Monetario Internacional, pronostica que este año y el que viene entraremos en recesión, es decir, que decrecerá nuestra riqueza nacional, en pocas palabras: SEREMOS MAS POBRES.



¿Qué podemos hacer como ciudadanos?: CONSUMIR PRODUCTOS ESPAÑOLES. Es la mejor forma de mantener la pequeña y mediana empresa de nuestro pais, que es la que soporta más del 80% del empleo.



Los miles de millones que genera esta decisión, quedarán en todo el tejido productivo y además generarán impuestos y sueldos que permanecerán aquí.


Algo tan sencillo como mirar las etiquetas en la compra, comprar un coche fabricado en España o no salir al extranjero durante los dos próximos años, a lo mejor mantiene tu empleo, el de tus hijos, familiares, amigos...el de todos"


(Gràcies per enviar-me aquest e.mail, Silvia)






dijous, 8 de març del 2012

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA TREBALLADORA


“Algunas veces vivimos nuestras vidas encadenados, sin saber que nosotros tenemos la llave” (The Eagles)
LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"En el Dia de la Dona, l'ONU vol reconèixer enguany el seu paper fonamental i la seva contribució en el món rural. Les dones en aquest àmbit representen una part molt important de les economies tant dels països en desenvolupament com en els desenvolupats, 'perquè contribueixen al progrés agrícola,milloren  la seguretat alimentària i ajuden a reduir els nivells de pobresa a les seves comunitats'. L'ONU n'ofereix xifres: aquestes dones constitueixen el 43% de la mà d'obra al camp, i que arriba a ser del 70% en alguns indrets" (Vilaweb, informació i notìcies. 8 de març de 2012)

dimarts, 6 de març del 2012

LA MÀGIA DEL MOMENT



Se li tancaven els ulls de pur avorriment. Portava massa estona en aquella sala d’espera de l’hospital. Almenys, es podia distreure amb les converses de la gent que també esperava. De cop hi volta, es van obrir unes portes batents i va aparèixer un llit amb rodes. Unes quantes persones es van aixecar i s’hi van acostar alegrament. Se sentia plorar un nadó entre les exclamacions d’alegria de tothom. Quan el llit va passar pel seu davant, la noia li va dedicar un somriure amb els ulls brillants d'emoció i de llàgrimes. Abraçava un nadó que continuava plorant. Estava clar que acabava de parir. Aquell somriure va aturar el temps, li va donar sentit a tot i va ser com una injecció d’endorfines. No es coneixien de res, probablement no es tornarien a veure. Però gràcies a la màgia del moment, s’havien comunicat com si fossin una sola persona.

LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"La sofisticación y el placer están en cosas mucho más importantes y fáciles que nos mejoran como personas; desde una buena conversación hasta implicarnos, no con el mundo, sino con nuestro hermano y nuestro vecino" (Antonio Fornés, filòsof)

dilluns, 5 de març del 2012

I LES BONES NOTÍCIES, QUÈ?



Dia a dia ens bombardegen amb males notícies a tort i a dret. Fot fàstic escoltar la ràdio o encendre el televisor, per veure com els mateixos que ens han portat a l’actual situació no donen cap mena de solució, sino que és limiten a posar-ho tot encara més negre. Hi ha una clara intenció manipulativa darrera de tot això. Les males notícies tenen un caire negatiu que ens impacta molt directament:
“El cerebro opera como una cinta de velcro para las experiencias negativas y como una superficie de teflón donde los estímulos positivos resbalan” (Rick Hanson)

Tendim a recordar molt vivament els moments que hem viscut amb angoixa, malestar i vergonya, mentre que oblidem les experiències d’alegria i plenitud.

“Si no lo cree piense en su niñez y aquel episodio con el perro del vecino: bastó un mordisco para desarrollar un pavor que lo acompaña hasta ahora. O considere esa fiesta donde 10 personas fueron amistosas con usted, pero una se burló; lo más probable es que recuerde esa experiencia hostil con más intensidad y las demás interacciones queden en segundo plano” (Rick Hanson)

Els mitjans de comunicació s’han convertit en una arma infalible pels poderosos. Incidint negativament en els ànims dels ciutadans, els fan tornar febles, porucs, extremadament vulnerables, covards i predadors.

Però no tot està perdut:

“Una táctica tan sencilla como desviar la conversación o cambiar de tema basta para no verse expuesto (...) No se trata de generar grandes eventos, sino que es suficiente con micro actos como darse un gusto, ir al cine o salir a comer con un amigo” (Barbara Fredrickson)

“Técnicas como enfocarse en controlar nuestra respiración le dan a una persona la oportunidad de dar un paso atrás y tomarse un momento para elegir qué hacer a continuación, de enfocarse en lo que se está viviendo, en lugar de dejar que la mente opere con piloto automático como si la persona no estuviera ahí" (Alan Marlatt)

"Estar conscientes de lo que estamos haciendo genera una diferencia tremenda, y hace que cuando la persona se prepara un café o está con un amigo, ponga toda su energía y mente, de forma calmada y concentrada, en esos actos. Se trata de no pensar tanto en el futuro ni en el pasado y aprovechar los momentos positivos" (Dylan Evans)

Per part meva, cada vegada que faci un post procuraré donar una bona notícia, sigui a nivell més personal o sigui a nivell més general.

Començaré avui:
LA BONA NOTÍCIA DEL DIA:
“Una companya i amiga m’acaba de dir que està embarassada”

divendres, 2 de març del 2012

SOMNIS RECURRENTS


AEROPORT

Vaig amb presses, necessito la targeta d'embarcament i hi ha una cua de mil dimonis.
Hi ha vegades, en canvi, que somio que estic a la terminal, vaig creuant portes, i no em trobo amb ningú.

Necessitat de llibertat, de posar en marxa idees que he anat madurant des de fa temps, de donar un gir a la meva existència. Si l'aeroport és buid, els meus plans patiran algun retard, o potser els hauré de canviar. Em sento atrapada per una situació, tan física com mentalment.
`

AVIÓ

Em fa por agafar l'avió, tinc sensacions negatives. Un cop a dins, l'avió puja, i puja i puja, cada vegada més amunt.

Nou projecte. Necessitat de fugir de la rutina diària i enfocar la vida d'una altra manera. Millores econòmiques. Superació d'obstacles. Augment dels coneixements i de la perspectiva.


ASCENSOR

És un somni angoixant: sempre que l'agafo, s'espatlla. A vegades es belluga, però en comptes de fer-ho amunt i avall o fa lateralment.

Si l'ascensor puja i baixa, representa els moments bons i dolents de la meva vida. Si s'espatlla, vol dir que he perdut el control sobre els meus sentiments.


EDIFICI

Em trobo en una zona ajardinada, a punt d'entrar en un edifici modern, alt i molt nou. M'hi trobo molt bé.

Vida plena de comoditats i viatges de plaer.


PERSONALITAT POLÍTICA VOLTADA DE GENT

Darrerament, somio molt sovint amb el president del govern català. Val a dir que estic fins els nassos d'ell i de tota la púrria política sense excepció. Es tracta d'un somni en el qual tinc com un sentiment d'impotència, perquè no puc comunicar-me amb ell. A més a més, sempre hi ha molta gent al voltant.

Necessitat de reflexionar i carregar energies, d'escollir i prendre partit per alguna cosa.


Aquests somnis s'han anat repetint sovint. En tots ells, d'alguna manera, apareix la següent idea:

Necessitat de donar un tomb a la meva vida i fugir de la rutina

Com a idea està molt bé. Però no sé com fer-ho ni per on començar. Tampoc puc fugir de la rutina, perquè forma part de la vida tal i com me l'he volgut muntar. Potser això és un avís de que m'he de cuidar més i sol·licitar més col·laboració per part de la resta de la família. Aprendre a delegar, d'una vegada per totes. El darrer somni que se'm repeteix ara, fa referència a carregar energies. Em penso que hauré de convocar una "reunió familiar". He de donar-li un tomb al meu dia a dia, o no podré evitar sentir-me totalment atrapada per aquesta rutina.