dilluns, 28 de febrer del 2011

EXCURSIONS

(De l'arxiu de Fotos Antigues de Menorca)

Anys 50.

Moltes persones del poble feien un fons setmanal d’un pesseta durant tot l’any, per tal de passar tot un dia d’excursió anant a donar la volta a l’illa.

Quan arribava el dia en qüestió, cada persona havia estalviat 54 pta. Amb això, pagaven l’autocar i els hi sobraven diners per anar a prendre alguna cosa. Els àpats importants del dia els portava fets cadascú.


S’apuntava tanta gent que arribaven a necessitar fins a cinc autorcars. La gresca estava servida.


L’itinerari era el següent:

- Sortida de Maó.
- Esmorzar a Fornells.
- Arribar a Mercadal, prendre un aperitiu i, els més agosarats, pujar a peu l’única muntanya de l’illa: el Toro.
- Parar una estoneta a Ferreries.
- Dinar a Santandria (Ciutadella).
- Berenar a Es Migjorn.
- De tornada, ja de nit, parar a Alaior i ballar a l’envelat que tenien preparat per les festes.
- Arribada a Maó, cansats i feliços.

Cansats, feliços i afònics, perquè l’estona a l’autocar fent ruta se la passaven cantant.

Cada any igual i cada any diferent. Jo encara no existia, però quan sento parlar d’aquests viatges tinc la sensació d’haver-ne format part.

La meva àvia materna organitzava sempre aquestes excursions anuals i n’era la tresorera. Però la meva relació amb aquests viatges no acaba aquí:

En una d’aquestes excursions, es van conèixer els meus pares.


divendres, 25 de febrer del 2011

TANCADA EN UNA MALETA


Aquesta és la dona que porto a dintre i que, per mil raons absurdes, mai no s'ha atrevit a sortir.
"Vivimos esta vida como si lleváramos otra en la maleta: un puro autoengaño para pasar de puntillas por la misma, sin importarnos demasiado si la vivimos o la desperdiciamos" (Hemingway)


La cita l'he trobat en un altre post que vaig escriure ja fa temps.
Gràcies, Hemingway
Gràcies, Jack Vettriano
GRÀCIES, SUBCONSCIENT

FOTOGRAFIES I CUINETES






















Aquesta nit he tingut dos somnis ben diferents, de molt curta durada, però que m'han quedat ben gravats.


En el primer, estava mirant unes fotografies on sortia jo amb un grup de gent coneguda. Se’m veia molt petita al costat de tothom. Jo ja sóc petita, però és que la diferència amb els demés era exagerada. I això no m'agradava gens.

En el segon somni, estava fent un pa de pessic de iogurt, molt fàcil, però no me’n surtia.


Sobre mirar fotografies i cuinar, hi ha molta informació. L'he resumit centrant-me en el contingut dels dos somnis:

Somiar que veig fotografies meves: és molt revelador, ja que ens ajudarà a veure'ns com som en realitat i podrem descobrir detalls de nosaltres mateixos dels quals no n'érem conscients.


Somiar que tinc problemes mentre cuino: indica que estic intentant ser forta.


Somiar amb un pastís: significa que necessito repartir o delegar el volum de treball, enlloc d'intentar fer-lo tot jo mateixa.


A grans trets, puc treure les següents conclusions:

El meu aspecte respecte els que m'envolten és petit i fràgil, ho he d'acceptar

Sóc forta, però necessito ser-ho més

Em costa molt demanar ajuda i reconèixer que la necessito

Els somnis que vaig tenint són tots diferents. En canvi, els significats són recurrents.

Em penso que el meu subconscient m'està dient:

Has canviat, has evolucionat. Totalment d'acord. Però, ara, DEMOSTRA-HO!

dimecres, 23 de febrer del 2011

MISSATGES ENCRIPTATS




Tot el que somiem mentre dormim


El rebuig inexplicalbe davant d’alguna persona


El buid a la boca de l’estómac


Sensacions negatives: angoixa, malestar, ganes de fugir...


El sisè sentit, les intuïcions



Són missatges encriptats, que han de ser desxifrats per a poder-los entendre i interpretar.


Però no hi ha màquina capaç de fer-ho. Depèn només de nosaltres.


El problema és que moltes vegades no trobem el codi. O, quan per fi descodifiquem la inforrmació, ja és massa tard.

divendres, 18 de febrer del 2011

HIVERNANT


BOMBOLLA: ESPAI AÏLLAT DEL SEU ENTORN
Mentre em recupero de l'al·lèrgia i altres mindundinades, em fabricaré una bombolla a prova de tot.

dimarts, 15 de febrer del 2011

REBUTJANT REGALS

"Había una vez en el antiguo Al-Andalus, un viejo maestro en el arte de la guerra , ya retirado que se dedicaba a enseñar el arte de la meditación a sus jóvenes alumnos.
A pesar de su avanzada edad, corría la leyenda de que todavía era capaz de derrotar a cualquier adversario.

Cierto día apareció por allí un guerrero con fama de ser el mejor en su género. Era conocido por su total falta de escrúpulos y por ser un especialista en la técnica de la provocación.

Este guerrero esperaba que su adversario hiciera el primer movimiento y después con una inteligencia privilegiada para captar los errores del contrario atacaba con una velocidad fulminante. Nunca había perdido un combate.

Sabiendo de la fama del viejo maestro, estaba allí para derrotarlo y así aumentar su fama de invencible. El viejo aceptó el reto y se vieron en la plaza pública con todos los alumnos y gentes del lugar.


El joven empezó a insultar al viejo maestro. Le escupió, tiró piedras en su dirección, le ofendió con todo tipo de desprecios a él, sus familiares y antepasados. Durante varias horas hizo todo para provocarlo, pero el viejo maestro permaneció impasible. Al final de la tarde, exhausto y humillado, el joven guerrero se retiró.

Los discípulos corrieron hacia su maestro y le preguntaron cómo había soportado tanta indignidad de manera cobarde sin sacar su espada, asumiendo el riesgo de ser vencido.

-Si alguien te hace un regalo y tú no lo aceptas, ¿a quién pertenece ese regalo? -preguntó el viejo maestro.
-A quién intentó entregarlo -respondió un discípulo.
-Pues lo mismo vale para la rabia, la ira, los insultos y la envidia -dijo el maestro-, cuando no son aceptados continúan perteneciendo a quien los cargaba consigo.

(Jorge Bucay)


Rebutjant regals.


Fent neteja.
AJUSTANT LA BRUIXOLA...

PREPARANT UNA FESTA


Somni d'aquesta darrera nit:

Estic a la feina preparant, junt amb més persones, una festa. Crec que es casa una de les meves companyes, que també participa dels preparatius. Hi ha una muntanya de vestits per tot arreu, i s’han d’endreçar i repassar, perquè potser alguns s’han fet malbé. Sembla ser que són els que ens posarem per assistir al casament. La meva companya està molt contenta i, de fet, tots ens estem divertint, però no podem baixar la guàrdia perquè el temps se’ns tira a sobre. Això sí, els preparatius no deixen de ser una festa: també estem menjant. Recordo uns dolços, no sé si portats per mi o si ja eren allà.

Interpretació del somni:

- Estar en una festa divertida i amb amics: alegria, diversió, felicitat. Necessitat de sortir més i passar-ho bé. També vol dir que sóc una persona molt apreciada pels seus amics.
- Preparar la roba de la persona que es casa: és de molt bon auguri. Pronostica felicitat en el matrimoni i novetats familiars (matrimoni, naixement d’un bebè).
- Somiar amb roba: si és bonica i està neta, representa comoditat, felicitat familiar i benestar futur. Està relacionat també amb la importància que donem a les apariències.
- Somiar que estic a la feina: representa canvis favorables i millores per un cantó. Però, per altra banda, indica intranquil·litat i preocupació, necessitat de posar-me al dia, sensació de pèrdua de temps.
- El menjar: en general representa benestar, armonia i felicitat. Si el que faig és repartir dolços, vol dir que necessito assolir alguna fita concreta i no estic segura d’aconseguir-ho.

Deixaré a part tot aquest cúmul de felicitat, alegria, canvis favorables, millores, novetats, (un nadó ?!?) armonia, benestar... , i em quedaré amb la part més preocupant: la sensació de pèrdua de temps, la necessitat de posar-me al dia laboralment, els dubtes a l’hora d’aconseguir alguna millora, sigui en la feina o en la meva pròpia vida.

I és que hi ha alguna cosa a dins que em fa estar incòmoda, que m’inquieta i que m’impedeix fins i tot respirar bé. Hi ha alguna cosa a dins meu que malda per sortir i, fins que no ho tregui, estaré estancada. Necessito imperiosament dir quatre coses que m’he guardat a dins massa temps i que, potser, ara ja quedarien fora de lloc. Però, igualment, estan formant part de la meva vida com una mosca collonera, com una bossa d’escombraries que no m’atreveixo a llençar per por a tornar a ser jo la dolenta. Quatre merdoses coses que no em serveixen per res, i que van venir fa un temps a embrutar el meu espai vital.

I segurament m'està frenant la importància que dono a les apariències (la roba del somni, vés per on).

Està clar que no he ajustat la bruixola, però ho aconseguiré. Temps al temps.

divendres, 11 de febrer del 2011

RECUPERANT EL RUMB


Recuperant el rumb i ajustant la bruixola.

Havia començat bé l'any pel que fa als propòsits. Havia dit adéu a les relacions tòxiques i m'havia centrar en mi mateixa i el que m'envolta.

Però, sense adonar-me'n, m'he anat descuidant i la meva realitat diària s'ha convertit en un batibull: compres urgents, menjars fets amb presses, reunions i entrevistes escolars que ocupen tota una tarda, sopars indescriptibles (i no ho dic positivament). De la feina no tinc res a dir: he complert i punt.

I, enmig de tot aquest desordre material, el desordre existencial: em pensava que ja havia superat certes coses i resulta que necessito un bitllet de tornada. D'on vull tornar? Doncs del maleït lloc on vaig passar molts anys, preocupant-me pel que pensaven els altres, patint per no ofendre ni molestar, angoixant-me per autèntiques bajanades...

Per tant, de la mateixa manera que el llenyataire ha de parar per esmolar l'eina i tallar millor els arbres, jo també m'aturo i començo a ajustar la meva bruixola.

Necessito recuperar el rumb.

dimecres, 9 de febrer del 2011

AGAFATS DE LA MÀ


Així és com han d'anar el respecte i la confiança: agafats de la mà. Perquè, en cas de deixar-se anar...
El respecte sense confiança degenera en POR
La confiança sense respecte degenera en ABÚS
Agafats de la mà. Sempre.
I, per part meva, penso que el respecte s'ha de treballar primer. De fet, en aquest post l'he ficat sempre en primer lloc, i no ha estat inconscientment.



dimarts, 8 de febrer del 2011

FOC CONTROLAT



















Fa tres dies, vaig somiar amb un incendi. Em trobava en un edifici públic, acompanyada de persones conegudes, però no recordo qui eren. Una planta estava destinada a ambulatoris i les altres crec que eren oficines. Es declarava un incendi i havíem d'anar avisant tothom. La gent abandonava l'edifici amb molta tranquil·litat i, de fet, no arribàvem a veure grans flamarades de foc. Això sí: es veia un fum blanquinós i es vivia la sensació de perill. Però tot acabava bé.

Interpretació del somni:

Somiar amb foc:
- És favorable per a qui ho somia, sempre i quan no somïi que s’està cremant. Somiar amb foc simbolitza la destrucció, la passió, el desig, la transformació, la il·luminació, viatges, ràbia, canvis. També significa que alguna cosa vella està a punt d’acabar i alguna de nova entrarà en les nostres vides. Els pensaments i opinios propis estan en vies de canviar.

- Somiar que aconseguim apagar un incendi, vol dir que superarem els obstacles a través de molt d'esforç i treball. Si l’apaguem sense cremar-nos, vol dir que ens preocupem innecessàriament pel bon rendiment dels nostres negocis.

- Si l’incendi és provocat, indica que tenim ràbia per alguna cosa i que aquesta està retinguda en el nostre subconscient. És aconsellable treure aquesta ràbia com sigui i evitar que es quedi adintre.

- Si és un foc controlat, simbolitza la pròpia motivació i transformació interior.

Somiar amb fum: pel que fa al fum, si aquest blanc i lleuger representa tranquil·litat de cor i esperit, fi de les preocupacions. Això sí, des d'un punt de vista més material, cal tenir en compte que el fum també impedeix la visió i amaga tot allò que ell mateix envolta.

Aquesta sí que és bona: HO HA CLAVAT. Fins i tot, una part del somni ha estat premonitòria.

Per començar, no recordo si l'incendi era provocat, però el cert és que un fet absurd i estúpid m'ha fet viure uns moments de ràbia continguda i preocupació innecessària. La manera de canalitzar aquest malestar ha estat dedicar-me als meus hobbys i gaudir de les petites coses que cada vegada m'omplen més.
I, com sempre, el tema recurrent de l'esforç i el treball personal, que apareix en gairebé tots els meus somnis. Ho tinc tan interioritzat que crec que ja deu formar part del meu codi genètic.

La interpretació més material del fum déu tenir molt a veure amb la situació que em va enfurismar, doncs hi havia molta hipocresia, covardia, falsetat, manipulació i mala bava en qui la va provocar. Però, per part meva, la preocupació aviat va arribar a la seva fi.

I ara ve la PART PREMONITÒRIA: esdevenen canvis molt positius per a unes persones molt i molt estimades. Tenen a veure amb un viatge, un canvi de situació i un tornar a les arrels. No puc dir més perquè els interessats m'han demanat que, de moment, ho mantingui en secret. I ho vaig saber al dia següent de somiar amb l'incendi. És el primer somni premonitori que he tingut de manera conscient, vaja que l'he pogut relacionar per la seva immediatesa.


Total, que m'he quedat de pasta de boniato amb tot això.

divendres, 4 de febrer del 2011

BE HAPPY


No hi ha manera de baixar el video, o sigui que deixo aquí l'explicació:

Esta historia es real.
En estos tiempos difíciles, reunimos al hombre más viejo con el bebé más joven.
Madrid. Aitana Martínez a tres horas de nacer.

Mallorca. Josep Mascaró 102 años:

"Hola Aitana, me llamo Josep Mascaró y tengo 102 años. Soy un suertudo. Suerte por haber nacido, como tú. Por poder abrazar a mi mujer. Por haber conocido a mis amigos. Por haberme despedido de ellos. Por seguir aquí.

Te preguntarás cuál es la razón de venir a concerte hoy. Y es que muchos te dirán que a quién se le ocurre llegar en los tiempos que corren, que hay crisis que no se puede… Ja! esto te hará fuerte. Yo viví momentos peores que este, pero al final, de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas.

No te entretengas en tonterias que las hay, y vete a buscar lo que te haga feliz que el tiempo corre muy deprisa. He vivido 102 años y te aseguro que lo único que no te va a gustar de la vida es que te va a parecer demasiado corta. Estás aquí para ser feliz”

(Anunci de la Coca Cola: "Estás aquí para ser feliz")



dimarts, 1 de febrer del 2011

SPIDERWOMAN



Semblen gates maules, però no són més que una burda representació d’aquests insectes fastigosos que, si per alguna cosa serveixen, és per menjar-se els mosquits que ens piquen a l’estiu:

Les aranyes:


Están abundantment representades a tots els continents, excepte a l’Antàrtida.

Totes són depredadores, generalment solitàries, de petits animals.

Amb les seves glàndules verinoses paral·litzen les seves preses.

Produeixen seda, que utilitzen per teixir xarxes de cacera molt precises.

N’hi ha 38.000 espècies, de les quals només una dotzena són realment perilloses.

Tenen una gran varietat i complexitat de comportaments instintius (heredats), sobretot pel que fa al festeig i l’aparellament.

N’hi ha de parasitàrie; altres practiquen el mimetisme.

Les femelles, més grans que els mascles i més verinoses, es mengen aquests durant l’aparellament.

No són agressives, sino que fugen, el que fa que la mossegada sigui molt circumstancial.

Existeixen antídots contra aquestes mossegades.

(By Wiquipedia)

Ves per on, hi ha algú que necessita un viatge a l'Antàrtida urgentment.