Si la vida fos una bassa d'oli, si tot surtis com volem a la primera de canvi, si no patíssim, si no ens equivoquéssim... no aprendríem res en absolut.
Aquesta por als errors, a les frustracions, als sentiments, a deixar-se portar per la intuició, ens posa una bena als ulls que ens impedeix gaudir de la vida tal i com es presenta.
No és fàcil aixecar-se després d'una caiguda
No és fàcil buscar solucions enmig de la confussió
No és fàcil acceptar la realitat
No és fàcil perdonar sense claudicar
No és fàcil ser fort i independent
No és fàcil rebutjar l'odi i l'autocompassió
Si la vida fos un camí de roses, no tindria cap mena de sentit. Naixeríem plorant, però moriríem amb un somriure estúpid dibuixat a la cara i amb un equipatge superficial i buid de tot allò que realment importa, tot allò que un dia ens emportarem quan ens toqui marxar d'aquesta realitat.
El sentit de la vida el tenim en els aprenentatges que ens va regalant el dia a dia. Tot allò que ens fa riure, plorar, enfurismar-nos... Tot són vivències que hem d'agafar al vol, no deixar-les passar de llarg i, sobretot, rebre-les amb valentia.
Això sí, no és fàcil. Per sort no ho és...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada