Comencen de ben petits, amb la il·lusió de fer nous amics, començar a passar nits fora de casa i sentir-se protegits pels seus monitors.
Excursions, vivències, sentiments... Tot va formant part d'un conjunt d'experiències difícilment oblidables i que formen part de la seva vida per sempre.
Amb l'edat els problemes creixen, com les mateixes persones: decepcions, malentesos, enveges, separacions... Però la petjada ha arrelat tan a dins que es fa impossible oblidar les coses bones. Per això, tothom torna i a la mínima es pren la xispa que va donar vida a tot el que s'ha compartit, a tots els compromisos presos, a les ganes d'estar junts...
"L'escoltisme és, a diferència del que molta gent creu, quelcom més que una simple distracció pels nens els dissabtes a la tarda, quelcom més que aquells que anem amb el mocador al coll i que fem excursions, quelcom més que un esplai. L'escoltisme és una forma d'entendre la vida, una forma d'educar per a la transformació social, una forma de créixer i ajudar a créixer, un concepte d'educació no formal a partir de l'acció, una manera de ser i una forma de transmetre-ho. L'escoltisme és un compromís amb un mateix, amb els altres i amb la societat."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada