S'acosta el dia i augmenta la il·lusió, l'esperança, la incertesa, la por... Tot ha d'anar bé, perquè el camí ha resultat ser llarg i dolorós i mereix d'una recompensa de per vida. Tot ha d'anar bé perquè, entre el caos mundial i l'egoïsme individual, la vida tira amb tota la seva força i fragilitat. Perquè no hi ha res de més important que el que està a punt d'esdevenir. Perquè portem milions d'anys naixent i morint i vivint aquest pas intermig que és el nostre gran aprenentatge. Perquè cap ideal pot igualar l'arribada d'una nova vida.
"...yo soy de la humanidad.
La frágil existencia
milagrosa y casual,
la vida más pequeña
vale mil veces más,
que la nación más grande
que se invente jamás."
(La Oreja de Van Gogh)
T'ESPEREM AMB ELS BRAÇOS OBERTS...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada