"Veig caure la tarda, el teu record calla
Les ombres de casa, perfils de dolor, m’ataquen el cos
Respiro en l’ aire l’hivern que s’acaba.
La nit delicada deixa en el meu cor deliris d’amor
Aniré com quan anàvem junts
Darrera les teves passes, d’esquena al futur
Envia’m un àngel que sigui com tu
Envia’m un àngel que s’assembli a tu
Envia’m un àngel que em recordi a tu
Caminaré d’esquena al futur
Amiga nostàlgia no puc oblidar-te
Cabells a la cara, deliris d’amor flagel.len el cos
Aniré com quan anàvem junts
Darrera les teves passes, d’esquena al futur
Envia’m un àngel que sigui com tu
Envia’m un àngel que s’assembli a tu
Envia’m un àngel que em recordi a tu
Caminaré d’esquena al futur"
(Sau)
10 anys sense ell i quan el sento cantar encara se'm posa la pell de gallina. Ahir van parlar d'ell per TV3 i se'm queien les llàgrimes. Però veure en Pep Sala recordant-lo em va fer sentir que sempre hi serà.
I penso que en Pep també mereix un grandíssim reconeixement per tot el que ha fet per preservar la memòria del seu amic i company de música i poesia. Dos dies després de la seva pèrdua i en una roda de premsa va dir, amb serenitat però destrossat per dintre, que Sau havia mort, pero que en Carles mai no moriria. I és gràcies a ell, al Pep, que perdura en la memòria de tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada